lunes, 11 de julio de 2011

Segon número de l'Artificial!

Hola de nou, ja teniu entre mans el 2n número de l'Artificial Zine!! I és que després de l'experiment del primer número, hem de dir que les nostres motivacions i inquietuds per la publicació d'este 2n treball continuen molt altes, inclús amb expectatives majors que les d'un inici. I no concretament per l'èxit que puga haver tingut l'altre número, sinó per les ganes i la il·lusió que durant els últims mesos ha creixcut una miqueta més als caps pensants de les dos persones que fem este xicotet projecte.

Fèia temps que no estaven posats a fer zines, més o menys quasi 8 anys amb les dos publicacions del Stratos Social, Pensament o els butlletins de la CAI, i la veritat és que després de tant de temps, no ha estat gens malament. Encara que després de tot el darrer número, tot i fer-lo amb molta estima, ha estat el resultat d'un parell d'hores al menjador de ca Jaume mentre feien unes rises, retallaven i enganxavem papers i fotos, sense tenir en compte el disseny a l'hora d'enllestir-lo, i inclús deixant-nos pàgines per posar jajaja... Per contra, ésta vegada ens hem procupat un poc més a l'hora d'enllestir-lo i creiem que poc a poc va agarrant la personalitat pròpia del zine, tant en el disseny com en contingut.

A més a més, amb aquest 2n número hem intentat reflexar un moment de retrobada personal que entre les persones que fem el zine hem tingut arrel dels canvis que s'han produit en els últims mesos de la nostra vida i que d'alguna manera volien tornar a fer sentir en nosaltres mateixos.

Sense deixar de banda les nostres idees, hem intentat que este zine estiga fet d'es d'una perspectiva política-subjectiva del punk i de tot l'entorn que ens envolta. Sabem molt bé que no és justament un zine polític, perquè ara mateix estem molt distanciats de la militància política, però si pensem que no deixa de tenir en compte l'entorn que ens envolta, i sobre tot la seua forma de relacionar-lo. De fet cada vegada som més conscients i amb més seguretat que la música DIY sovint necessita de les idees anarquistes, de formes de funcionament anarquistes, de lloc i contexts anarquistes i sobretot de molta actitud anarquista.

Fa temps enrere ja hi eren conscients d'això, però amb el pas dels anys ens hem anat obrint a les àmplies possibilitats que la música ens podia oferir, arribant inclús a desvincular una cosa de l'altra. I la veritat és que ha estat un greu error! Ja que ens ha portat moltes decepcions i disgustos amb les coses que ens envolten. Per això mateix, ara tornem a ser conscients de la necessitat d'aquesta.

Malgrat tot, amb això no estem dient que la música haja de ser anarquista ni molt menys que haja de tenir una etiqueta política, però tal volta necessita de valors polítics que d'alguna forma regeixquen la forma de fer i funcionar. Al cap i a la fi, la música la fan persones i les persones són els reflex dels valors que portem a dintre.

També som conscients, i l'experiència ens ho ha mostrat, que el punk és i sempre ha sigut tant sols una estètica subcultural i que dista molt del què realment tracta una idea anarquista, però el que no podem obviar és que dintre d'ésta queda la forma amb que la fem nostra.

No hay comentarios:

Publicar un comentario