domingo, 31 de julio de 2011

Entrevista a Absurdo

1-Qui sou absurdo i quan neix?

Absurdo som Hector, Dani, Frutos i Ian. Començem a ensajar durant l’estiu de 2009. Al principi el Jan tocaba el baix, fins que va entrar Hector. Així hem continuat fins ara.

2-Les vostres lletres tenen un contingut digeunt-ne polític anarquista, no? Que opineu del moviment hardcore-punk relacionat amb el moviment llibertari? Creieu que són dos coses que poden anar juntes de la mà o per contra són coses totalment independents?

H: El punk ha rebut des dels seus origens la influéncia de les idees llibertàries i també situacionistes, però no crec que es pugui considerar un moviment per sí sòl. És més una actitut de rebuig que un pensament. Té un esperit rebel alliberador, això sí, però no és suficient per a formar un moviment. A més, jo vull l'anarquia, però m'importa una merda si la gent és punk o no.

Ian: jo crec que les nostres no son unes lletres explicitament politiques o anarquistes, alguns de nosaltres volem l’anarquia i ens sentim anarquistes, innegablement aixo deixa certa traça a l’hora d’escriure o parlar. Per mi desde fa molts anys el punk i l’anarquisme han anat estrictament lligats, fins fa molt poc em costava bastant entendre l’existencia del punk no politic o no contestatari.

F: Hay que pensar como se hacen las cosas. Las ideas ácratas son un terreno muy amplio. Pese a esto, muchos grupos con un mensaje claramente anarquista se limitan a repetir consignas ante un público que ya las conoce. También pasa que gente con ganas de difundir sus inquietudes políticas forma una banda, se fijan mucho en sus textos, pero no prestan ninguna atención a lo que están tocando. Estos proyectos presentan ideas interesantes pero no aspiran a ir mas allá.

3-Tinc entès que Ian el cantant, és sxe, hi ha algun membre més del grup que compartiu aquesta forma de fer i viure el punk. Que opinieu de com està l'ús del consum de drogues en l'actualitat del punk. Penseu que és tant crítica com als 80 o és més un poc més constructiva?

Ian: constructiva desde luego no em sembla per res la droga. Jo em considero sxe, i en realitat aquesta etiqueta me la poso jo a mi mateix mes per tocar els collons que unaltra cosa, per fer veure als punx que hi ha punx que rebutjem el consum de droga i per fer veure als/les sxe “pijxs“ que tambe hi ha sxe que som punx, que ens agrada el hc mes brut que existeix, que vivim en cases okupades, que menjem dels contenidors, que ens agrada escopir a les closques pelades. que no tots els punx som uns pasotes. Que el hc i el sxe venen del carrer i no de la universitat.

No prenc droga, no per que el dogma sxe m’ho impedeixi, (n’he pres durant molt de temps) si no per salut, fa 8 anys vaig deixar de beure i fotrem merda per el nas, i algun any despres de fumar, realment el cos t’agraeix cuidarte. Tambe hi ha una opcio politica en tot aixo, no tic ganes de ser un martir del sistema, i no tinc ganes de ser el seu titella, ademes prefereixo anar per la vida una mica mes espavilat, saver que pasa al meu voltant, i cuan s’ha de correr poder fer-ho.

H: Crec que el consum de drogues no és tant destructiu ara com ens expliquen que era als anys 80, però molta gent continua drogant-se sense cap mena de consciència, desperdiciant la seva vida. Per contra, sembla que, tot i els excessos, el punk era una cosa més social abans mentre ara es pot fer virtualment des de casa, tancat a una habitació, sense prendre cap risc. Per a mi són dues cares de la mateixa moneda: no vivim les nostres vides.

F: No me siento SXE, es algo que nunca me he planteado. Decidí no tomar drogas mirando a mi alrededor. Vi lo que estaban pasando algunos familiares y amigos, vi como me afectaba lo que hacían y decidí tomar una decisión. Luego, gracias algunos textos anarquistas, y sobre todo, gracias a las letras de bandas como Estigia, OTAN o Sin Dios, convertí el rechazo inicial en un discurso mas elaborado y coherente.

No me siento capaz de hablar sobre los 80. Para mi, lo grave no es que la gente se ponga ciega, si no los motivos que nos llevan a desperdiciar nuestra vida consumiendo de esta u otra forma. Hay que buscar la raíz de nuestros problemas.

4-Amb eixes guitarres semidistorsinades, crits rabiosos i ritmes ràpids amb d'altres més punks , podrieu explicar-nos quines influències té el grup?

Ian. El hardcore i el punk iberic, algo de minor threat, algo de discharge, void, wreched...

H: Sobretot el punk i el hardcore ibéric, crec que en això coincidim tots. Després cadascú aporta la seva part, de Discharge a Black Sabbath, de Rappresaglia a Bad Religion. Ups! Se m'ha escapat.

F: GRB ha sido una influencia importante. Últimamente, cuando hablamos sobre lo que queremos hacer, siempre sale el nombre de alguna banda ruidosa y caótica.

5-Expliqueu-nos un poc més que vol dir això que tracteu en la cançó "barcelona de plàstico". Com veieu la pasivitat i la indiferència que ens envolta en moments tants tràgics que estem vivint amb les readjustament econòmic del capitalisme i la negació dels drets socials?

Ian: Pues com dius parla de la pasivitat i la indiferencia que ens envolta, de la “masa inerte” que es barcelona. Crec que es molt trist veure com a la majoria de joves li importa un cagao el que realment pasa al seu voltant (imigrants deportats, joves obligades a prostituirse, droges arreu, desallotjaments, persecucio dels moviments socials, mes i mes presencia policial cada cop...) i el unic que li importa es pasar-ho be, es igual el demes, els pricipis, els que t’envolten, es igual tot. jo tambe vull pasar-ho be, pero no fotem...

H: Per vèncer la passivitat cal prendre conciència, no només de la situació del mòn si no de la teva pròpia situació en aquest mòn. Tota la gent que s'ha anat deixant manipular fins ara continua esperant que algú altre, amb més poder, solucioni el caos que precissament el poder ha creat. Continua consumint els productes que li ofereixen i manté el seu cap ocupat en banalitats. Crec que la única opció que tenim és organitzar-nos al marge del capitalisme i de l'Estat i atacar-los sempre que ens sigui possible. Hem de desprestigiar la seva pròpia existéncia i demostrar no només la seva inutilitat sino la seva toxicitat.

F: Esta canción habla de como muchos nos hemos amoldado a la Barcelona neutra y políticamente correcta promovida por el Ayuntamiento y su entorno. De como nos hemos dejado domar. Nosotros somos la juventud dócil y acomodada que este modelo de ciudad necesita para poder funcionar. Nuestra indiferencia solo da manos libre a quien nos quiere dominar. Tenemos que ser críticos con nosotros mismos y no dejarnos llevar por el entorno.

6-Podeu contar-nos quans concerts haveu fet, com són els vostres concerts? Amb quins altres grups haveu compartit escenari?

Resumiendo un poco, hemos echo un par de girillas por la península, la primera con Demócratas y Crosta. La segunda, que fue hace unos meses, con los Shittty Limits. En verano fuimos a Mallorca y luego, a finales del 2010, estuvimos por Francia. Hay dos o tres escapadas algo mas cortas. Aparte, hemos tocado un puñado de veces aquí en Barcelona. En total han sido ya 34 conciertos hasta la fecha. Si nuestros alocados calendarios fuesen algo mas compatibles, seguramente hubiésemos ido a mas sitios. Siempre tratamos de pasarlo bien tocando sin olvidar lo que queremos transmitir. Poco más hay que decir sobre esto. Quien quiera saber como son nuestros conciertos que venga a vernos.

7-Soleu compartir o barrejar diferents estils del hxc quan feu algun concert? Com enteneu això de barrejar el punk i el hxc, que tot i ser una mateixa cosa, sembla que poc a poc s'ha anat distanciant més i més, no?

Ian: Per mi es el mateix, o com a minim va molt lligat. entenc que amb punk i hc et refereixes a grups musicals i de public i afinitat mes del rollo punk iberic, i rollo youth crew o aixi, si que hi ha dos escenes bastant separades a bcn, pero bueno, merda per els que creen aquestes barreres, jo disfruto igual veient a escroto de rata tocant a campanila que a power al casal de roquetes.

H: Jo sempre he entés el punk i el hardcore com una sola cosa, per a mi era més important l'actitut i les idees que l'estética o el ritme d'una cançó. Avui tot es converteix en producte i cadascú tria la seva moda passatgera.

F: Me interesa una banda por la actitud que desprende y su mensaje, independientemente de donde venga. Es cierto que en Barcelona existe un muro invisible entre diferentes escenas. A la larga, solo ha echo que acentuar los defectos de cada circuito.

8-Acabeu de treure fa poc una demo amb format de casset? Quina resposta a tingut i com l'esteu movent? Teniu pensat treure alguna cosa més o fer algun projecte especial amb absurdo?

Ian: en primer lloc m’agradaria aclarar una cosa, per a mi aixo ni es ni una demo ni una maqueta, es la nostra primera grabació editada en format casset, a la cual li hem dedicat molt d’amor. I si ho hem fet aixi es per que ens agraden els casets, el so comprimit que tenen i per que som uns romantics, jo la musica que mes mescolto la tinc en caset.

La veritat es que a mi m’ha sorpres molt la resposta que ha tingut, ho hem fet practicament tot, va ser gravat amb uns amics, mesclat a mitjes, ho hem editat i fet absolutament tot nosaltres ( be, les cintes ens l’es han grabat en una fabrica), i ho estem distribuint en la gran majoria nosaltres, be, el hector i algun amic com el jorge de madrid.

Tenim pensat treure algo aviat, potser un 7‘‘ amb 6 cançons.

F: Estoy contento porque más de un amigo/a me ha dicho que le ha gustado la cinta y eso siempre hace ilusión. Respecto como se ha movido, creo que aunque pueda parecer mentira, ha ayudado bastante el formato. Un CD hoy nadie te lo va a pillar porque con el mp3, las descargas etc. ha perdido todo el sentido. ¿Para que quieres la música en un formato digital tan feo y frágil? Nadie compra CD’s. Por contra, las cintas son algo más bonitas, solidas y te permiten currarte un diseño chulo. Son mas caras que los CD’s pero tampoco es nada excesivo. Tampoco nos veíamos editando nuestro primer material en LP.

9-Molts de vosaltres toqueu amb altres bandes, no? Quines són i com s'ho feu, sent uns pluriempleats del hxc, per treure temps per a tocar en tantes bandes?

Ian: jo no em considero pluriempleat del hc, ho faig per pasió no per feina. I es la pasió el que em fa treure temps de sota les pedres si fa falta per ensajar, la veritat es que a vegades deixo de fer coses importants, per tocar o ensajar. Jo l‘ altre grup al que dedico mes temps actualment es crosta, amb el cual he fet autentiques peripecies per ensajar, com anar tots els matins dels dissabtes o diumenjes fins arenys de munt per pasar 3 o 4 ores tocant rifs ineptes. Es el que m’omple. He tocat seriosament (o sigui arribar a fer concerts) amb com a minim 6 grups mes que els que he mencionat i tinc en ment seguir tocant i formant grups.

H: Bé, en el meu cas, cada banda té un ritme diferent i avui en dia, per circumstàncies de la vida, Absurdo és la més activa. OTAN està hivernant fins que tornem a viure més a prop un de l'altre, però estem preparant una gira per Anglaterra. Peste també té un membre fora de Barcelona i només podem tocar quan ve a visitar-nos. I potser Demócratas ha anat quedant en un segon terme, tot i que a mi m'encantaria seguir treient cançons noves i poder gravar i tocar.



F: Antes tocaba en varias bandas. Ahora, prácticamente solo en Absurdo. Creo que es mejor así, prefiero centrarme en algo bien que ir dando palos de ciego. En todo caso, si me vuelvo a liar con varios proyectos paralelos tratare de organizar mejor mi tiempo.

10-Digueu-nos un llistat de 5 grups que considereu els vostres preferits i que mai deixarieu d'escoltar ni avorrir. I 5 grups que haveu descovert ultimament?

Ian: Cinc grups favorit no els dire per que no m’agrada dir aquest tipus de coses, cinc grups que hagi descovert recentment: glass knife, mierda, obediencia, governement warning y he fet una gran redescuverta (ja els coneixia pero en el seu moment no li vaig prestar la atencio que es mereixen per part meva) CRUCIFIX!!!

H: És i m p o s s i b l e reduir tant la llista, però sense pensar-ho massa he decidit: Eskorbuto, Discharge, CRASS, Antidogmatikss i The Stooges.

I aquests, vells i nous, m'han impressionat fa relativament poc: el disc "Born too late" de Saint Vitus, el single "La oración" de Desechables i les maquetes de Les Fleurs, Lotus Fucker i Telecommande.

F: Para mi han sido importantes GRB, Antidogmatik'ss, OTAN, Minor Threat... Aparte, siempre me han gustado mucho los primeros discos de Ilegales. Últimamente me han sorprendido Glass Knife,que en este fanzine no necesitan presentación, y Obediencia, una banda de Madrid a lo Adolscents que suena realmente bien. Cuando fuimos a Francia vimos una banda lenta y cruda llamada Pervers et Truands que me dejaron de piedra. Tienen un sonido algo similar a lo último de Rudimenary Peni. Últimamente escucho bastante el último LP de Merchadise.

11-Afegiu el que vulgau.

Ian:gracies per fernos una entrevista per un fanzine, per seguir creient en la fotocopia i en el punk, visqui la anarquia.

F: Gracias por esta entrevista.



No hay comentarios:

Publicar un comentario