domingo, 31 de julio de 2011

Torna Rus Youth Radio

Oients de Rus Youth Radio!! Hui esteu d'enhorabona perquè torna la radio més hxc en valencià. Després de quasi un anys sense emetre cap programa torna la nova temporada d'esta radio desgavellada per emtre els sons més punks i hxc de tot arreu. Ja podeu escoltar el seu primer programa al blog:

www.lateuaradiohxc.blogspot.com

Entrevista a Absurdo

1-Qui sou absurdo i quan neix?

Absurdo som Hector, Dani, Frutos i Ian. Començem a ensajar durant l’estiu de 2009. Al principi el Jan tocaba el baix, fins que va entrar Hector. Així hem continuat fins ara.

2-Les vostres lletres tenen un contingut digeunt-ne polític anarquista, no? Que opineu del moviment hardcore-punk relacionat amb el moviment llibertari? Creieu que són dos coses que poden anar juntes de la mà o per contra són coses totalment independents?

H: El punk ha rebut des dels seus origens la influéncia de les idees llibertàries i també situacionistes, però no crec que es pugui considerar un moviment per sí sòl. És més una actitut de rebuig que un pensament. Té un esperit rebel alliberador, això sí, però no és suficient per a formar un moviment. A més, jo vull l'anarquia, però m'importa una merda si la gent és punk o no.

Ian: jo crec que les nostres no son unes lletres explicitament politiques o anarquistes, alguns de nosaltres volem l’anarquia i ens sentim anarquistes, innegablement aixo deixa certa traça a l’hora d’escriure o parlar. Per mi desde fa molts anys el punk i l’anarquisme han anat estrictament lligats, fins fa molt poc em costava bastant entendre l’existencia del punk no politic o no contestatari.

F: Hay que pensar como se hacen las cosas. Las ideas ácratas son un terreno muy amplio. Pese a esto, muchos grupos con un mensaje claramente anarquista se limitan a repetir consignas ante un público que ya las conoce. También pasa que gente con ganas de difundir sus inquietudes políticas forma una banda, se fijan mucho en sus textos, pero no prestan ninguna atención a lo que están tocando. Estos proyectos presentan ideas interesantes pero no aspiran a ir mas allá.

3-Tinc entès que Ian el cantant, és sxe, hi ha algun membre més del grup que compartiu aquesta forma de fer i viure el punk. Que opinieu de com està l'ús del consum de drogues en l'actualitat del punk. Penseu que és tant crítica com als 80 o és més un poc més constructiva?

Ian: constructiva desde luego no em sembla per res la droga. Jo em considero sxe, i en realitat aquesta etiqueta me la poso jo a mi mateix mes per tocar els collons que unaltra cosa, per fer veure als punx que hi ha punx que rebutjem el consum de droga i per fer veure als/les sxe “pijxs“ que tambe hi ha sxe que som punx, que ens agrada el hc mes brut que existeix, que vivim en cases okupades, que menjem dels contenidors, que ens agrada escopir a les closques pelades. que no tots els punx som uns pasotes. Que el hc i el sxe venen del carrer i no de la universitat.

No prenc droga, no per que el dogma sxe m’ho impedeixi, (n’he pres durant molt de temps) si no per salut, fa 8 anys vaig deixar de beure i fotrem merda per el nas, i algun any despres de fumar, realment el cos t’agraeix cuidarte. Tambe hi ha una opcio politica en tot aixo, no tic ganes de ser un martir del sistema, i no tinc ganes de ser el seu titella, ademes prefereixo anar per la vida una mica mes espavilat, saver que pasa al meu voltant, i cuan s’ha de correr poder fer-ho.

H: Crec que el consum de drogues no és tant destructiu ara com ens expliquen que era als anys 80, però molta gent continua drogant-se sense cap mena de consciència, desperdiciant la seva vida. Per contra, sembla que, tot i els excessos, el punk era una cosa més social abans mentre ara es pot fer virtualment des de casa, tancat a una habitació, sense prendre cap risc. Per a mi són dues cares de la mateixa moneda: no vivim les nostres vides.

F: No me siento SXE, es algo que nunca me he planteado. Decidí no tomar drogas mirando a mi alrededor. Vi lo que estaban pasando algunos familiares y amigos, vi como me afectaba lo que hacían y decidí tomar una decisión. Luego, gracias algunos textos anarquistas, y sobre todo, gracias a las letras de bandas como Estigia, OTAN o Sin Dios, convertí el rechazo inicial en un discurso mas elaborado y coherente.

No me siento capaz de hablar sobre los 80. Para mi, lo grave no es que la gente se ponga ciega, si no los motivos que nos llevan a desperdiciar nuestra vida consumiendo de esta u otra forma. Hay que buscar la raíz de nuestros problemas.

4-Amb eixes guitarres semidistorsinades, crits rabiosos i ritmes ràpids amb d'altres més punks , podrieu explicar-nos quines influències té el grup?

Ian. El hardcore i el punk iberic, algo de minor threat, algo de discharge, void, wreched...

H: Sobretot el punk i el hardcore ibéric, crec que en això coincidim tots. Després cadascú aporta la seva part, de Discharge a Black Sabbath, de Rappresaglia a Bad Religion. Ups! Se m'ha escapat.

F: GRB ha sido una influencia importante. Últimamente, cuando hablamos sobre lo que queremos hacer, siempre sale el nombre de alguna banda ruidosa y caótica.

5-Expliqueu-nos un poc més que vol dir això que tracteu en la cançó "barcelona de plàstico". Com veieu la pasivitat i la indiferència que ens envolta en moments tants tràgics que estem vivint amb les readjustament econòmic del capitalisme i la negació dels drets socials?

Ian: Pues com dius parla de la pasivitat i la indiferencia que ens envolta, de la “masa inerte” que es barcelona. Crec que es molt trist veure com a la majoria de joves li importa un cagao el que realment pasa al seu voltant (imigrants deportats, joves obligades a prostituirse, droges arreu, desallotjaments, persecucio dels moviments socials, mes i mes presencia policial cada cop...) i el unic que li importa es pasar-ho be, es igual el demes, els pricipis, els que t’envolten, es igual tot. jo tambe vull pasar-ho be, pero no fotem...

H: Per vèncer la passivitat cal prendre conciència, no només de la situació del mòn si no de la teva pròpia situació en aquest mòn. Tota la gent que s'ha anat deixant manipular fins ara continua esperant que algú altre, amb més poder, solucioni el caos que precissament el poder ha creat. Continua consumint els productes que li ofereixen i manté el seu cap ocupat en banalitats. Crec que la única opció que tenim és organitzar-nos al marge del capitalisme i de l'Estat i atacar-los sempre que ens sigui possible. Hem de desprestigiar la seva pròpia existéncia i demostrar no només la seva inutilitat sino la seva toxicitat.

F: Esta canción habla de como muchos nos hemos amoldado a la Barcelona neutra y políticamente correcta promovida por el Ayuntamiento y su entorno. De como nos hemos dejado domar. Nosotros somos la juventud dócil y acomodada que este modelo de ciudad necesita para poder funcionar. Nuestra indiferencia solo da manos libre a quien nos quiere dominar. Tenemos que ser críticos con nosotros mismos y no dejarnos llevar por el entorno.

6-Podeu contar-nos quans concerts haveu fet, com són els vostres concerts? Amb quins altres grups haveu compartit escenari?

Resumiendo un poco, hemos echo un par de girillas por la península, la primera con Demócratas y Crosta. La segunda, que fue hace unos meses, con los Shittty Limits. En verano fuimos a Mallorca y luego, a finales del 2010, estuvimos por Francia. Hay dos o tres escapadas algo mas cortas. Aparte, hemos tocado un puñado de veces aquí en Barcelona. En total han sido ya 34 conciertos hasta la fecha. Si nuestros alocados calendarios fuesen algo mas compatibles, seguramente hubiésemos ido a mas sitios. Siempre tratamos de pasarlo bien tocando sin olvidar lo que queremos transmitir. Poco más hay que decir sobre esto. Quien quiera saber como son nuestros conciertos que venga a vernos.

7-Soleu compartir o barrejar diferents estils del hxc quan feu algun concert? Com enteneu això de barrejar el punk i el hxc, que tot i ser una mateixa cosa, sembla que poc a poc s'ha anat distanciant més i més, no?

Ian: Per mi es el mateix, o com a minim va molt lligat. entenc que amb punk i hc et refereixes a grups musicals i de public i afinitat mes del rollo punk iberic, i rollo youth crew o aixi, si que hi ha dos escenes bastant separades a bcn, pero bueno, merda per els que creen aquestes barreres, jo disfruto igual veient a escroto de rata tocant a campanila que a power al casal de roquetes.

H: Jo sempre he entés el punk i el hardcore com una sola cosa, per a mi era més important l'actitut i les idees que l'estética o el ritme d'una cançó. Avui tot es converteix en producte i cadascú tria la seva moda passatgera.

F: Me interesa una banda por la actitud que desprende y su mensaje, independientemente de donde venga. Es cierto que en Barcelona existe un muro invisible entre diferentes escenas. A la larga, solo ha echo que acentuar los defectos de cada circuito.

8-Acabeu de treure fa poc una demo amb format de casset? Quina resposta a tingut i com l'esteu movent? Teniu pensat treure alguna cosa més o fer algun projecte especial amb absurdo?

Ian: en primer lloc m’agradaria aclarar una cosa, per a mi aixo ni es ni una demo ni una maqueta, es la nostra primera grabació editada en format casset, a la cual li hem dedicat molt d’amor. I si ho hem fet aixi es per que ens agraden els casets, el so comprimit que tenen i per que som uns romantics, jo la musica que mes mescolto la tinc en caset.

La veritat es que a mi m’ha sorpres molt la resposta que ha tingut, ho hem fet practicament tot, va ser gravat amb uns amics, mesclat a mitjes, ho hem editat i fet absolutament tot nosaltres ( be, les cintes ens l’es han grabat en una fabrica), i ho estem distribuint en la gran majoria nosaltres, be, el hector i algun amic com el jorge de madrid.

Tenim pensat treure algo aviat, potser un 7‘‘ amb 6 cançons.

F: Estoy contento porque más de un amigo/a me ha dicho que le ha gustado la cinta y eso siempre hace ilusión. Respecto como se ha movido, creo que aunque pueda parecer mentira, ha ayudado bastante el formato. Un CD hoy nadie te lo va a pillar porque con el mp3, las descargas etc. ha perdido todo el sentido. ¿Para que quieres la música en un formato digital tan feo y frágil? Nadie compra CD’s. Por contra, las cintas son algo más bonitas, solidas y te permiten currarte un diseño chulo. Son mas caras que los CD’s pero tampoco es nada excesivo. Tampoco nos veíamos editando nuestro primer material en LP.

9-Molts de vosaltres toqueu amb altres bandes, no? Quines són i com s'ho feu, sent uns pluriempleats del hxc, per treure temps per a tocar en tantes bandes?

Ian: jo no em considero pluriempleat del hc, ho faig per pasió no per feina. I es la pasió el que em fa treure temps de sota les pedres si fa falta per ensajar, la veritat es que a vegades deixo de fer coses importants, per tocar o ensajar. Jo l‘ altre grup al que dedico mes temps actualment es crosta, amb el cual he fet autentiques peripecies per ensajar, com anar tots els matins dels dissabtes o diumenjes fins arenys de munt per pasar 3 o 4 ores tocant rifs ineptes. Es el que m’omple. He tocat seriosament (o sigui arribar a fer concerts) amb com a minim 6 grups mes que els que he mencionat i tinc en ment seguir tocant i formant grups.

H: Bé, en el meu cas, cada banda té un ritme diferent i avui en dia, per circumstàncies de la vida, Absurdo és la més activa. OTAN està hivernant fins que tornem a viure més a prop un de l'altre, però estem preparant una gira per Anglaterra. Peste també té un membre fora de Barcelona i només podem tocar quan ve a visitar-nos. I potser Demócratas ha anat quedant en un segon terme, tot i que a mi m'encantaria seguir treient cançons noves i poder gravar i tocar.



F: Antes tocaba en varias bandas. Ahora, prácticamente solo en Absurdo. Creo que es mejor así, prefiero centrarme en algo bien que ir dando palos de ciego. En todo caso, si me vuelvo a liar con varios proyectos paralelos tratare de organizar mejor mi tiempo.

10-Digueu-nos un llistat de 5 grups que considereu els vostres preferits i que mai deixarieu d'escoltar ni avorrir. I 5 grups que haveu descovert ultimament?

Ian: Cinc grups favorit no els dire per que no m’agrada dir aquest tipus de coses, cinc grups que hagi descovert recentment: glass knife, mierda, obediencia, governement warning y he fet una gran redescuverta (ja els coneixia pero en el seu moment no li vaig prestar la atencio que es mereixen per part meva) CRUCIFIX!!!

H: És i m p o s s i b l e reduir tant la llista, però sense pensar-ho massa he decidit: Eskorbuto, Discharge, CRASS, Antidogmatikss i The Stooges.

I aquests, vells i nous, m'han impressionat fa relativament poc: el disc "Born too late" de Saint Vitus, el single "La oración" de Desechables i les maquetes de Les Fleurs, Lotus Fucker i Telecommande.

F: Para mi han sido importantes GRB, Antidogmatik'ss, OTAN, Minor Threat... Aparte, siempre me han gustado mucho los primeros discos de Ilegales. Últimamente me han sorprendido Glass Knife,que en este fanzine no necesitan presentación, y Obediencia, una banda de Madrid a lo Adolscents que suena realmente bien. Cuando fuimos a Francia vimos una banda lenta y cruda llamada Pervers et Truands que me dejaron de piedra. Tienen un sonido algo similar a lo último de Rudimenary Peni. Últimamente escucho bastante el último LP de Merchadise.

11-Afegiu el que vulgau.

Ian:gracies per fernos una entrevista per un fanzine, per seguir creient en la fotocopia i en el punk, visqui la anarquia.

F: Gracias por esta entrevista.



lunes, 11 de julio de 2011

Entrevista a Ultrabotox


1- Qui sou ultrabotox i perquè este nom? Suposem que té molt a vore amb una crítica cap al model de dona que s'intenta socialitzar en la societat que vivim actualement no? Podrieu explicar-nos-ho millor?

Ultrabotox som tres personetes que ens juntàrem per a aprendre a tocar. Al sorgir el primer concert haguérem de decidir un nom, després de descartar “Silicon Kks”(hehe), vam optar per ULTRABOTOX. Com bé has dit abans, és una crítica del model actual de dones i hòmens (ens agrada el sentit de l’humor per a parodiar, criticar...). Exagerar per posar de manifest, que per a estar socialment acceptat/da s’han de complir certs requisits els quals tenen unes conseqüències prou fortes (la no acceptació del propi cos, trastorns alimentaris, implants, modificacions corporals, ultradepilació, autoestima afectada (a la base de tot), mamelles de goma, vigorèxia, etc.)


Amb les lletres tractem de donar el punt de vista de les condicions dels diferents col·lectius (malaltia mental, infància, moviments migratoris,...); sesgat degut a la deformació professional dels membres, des de la pedagogia i la psicologia, paqué negar-ho.


2- Des de sempre el paper de la dona al punk, com en altres àmbits subculturals, ha estat un personatge molt secundari i molt pasiu. Encara que sempre hi ha hagut dones, estes sempre han estat una minoria. En este sentit, podrieu explicar-nos com neix ultrabotox i en quines condicions?


Volem superar este pensament i mirar més cap a una normalització del procés. No hi ha tanta visibilització de les xiques com a components de grups, tanmateix n’hi ha molt de treball “baix l’escenari” on hi ha una participació femenina ben present. Alhora el món de la música és també

organització, suport, difussió, distribució... i les dones hem estat sempre presents. Potser ara estem començant a agafar els instruments amb més facilitat. Pensem que l´objectiu és que arribe un dia on ningú es plantege si qui està tocant és home, dona o alienígena... Per això tampoc podem relaxar-nos perquè els avanços s´han de mantindre.


Cal dir, que estes minories són conseqüència directa del sistema patriarcal sexista en el qual vivim, la normalització passa per estar cada volta més presents a tots els àmbits socials.

El grup va nàixer perquè ens agrada molt la música i decidirem fer-la nosaltres mateixes començant tots tres des de zero i aprenent les unes amb les altres.


3- Actualment han sorgit a València alguns grups amb moltes dones com a components, com per exemple: Las Rodilleras, DSM5, vosaltres. Manteniu algun tipus de relació especial amb estos grups, simplement pel fet de compartir esta afinitat de gènere en el punk, o tant sols ha sigut un fet casual que sorgeixquen tants grups de colp amb dones?


Pensem que és un símptoma més del procés de normalització, de la visibilitat de les dones, producte de molts anys de presència, treball, esforç, il·lusió... i sobretot, de creure en allò que s’està fent. I no només parlem de la música, també de moltes altres lluites. D’altra banda, València no és molt gran i tots ens coneixem, amb algunes persones dels grups que mencioneu ens uneix l’amistat de molts anys, hem estat o estem en col·lectius... i justament aquestes dones porten recolzant la música tots estos anys, tocant en altres bandes, i fent moltíssimes altres tasques.


Ara mateix hi ha més grups amb components dones i mixtos a València com ara: Strangled by Stonkings, Inèrcia, Artico, Ape Perry & Bonette, Los Suspiros, Lais & The Funky Frankles, Las Queers, Maskeperras, Hermanastra,... i més que ara oblidem.



4- Tinc entès que esteu preparant el proper festi "furor uterí". Si no recorde mal, el primer festi van tocar grups com Las Señoras, Drama, Silla Eléctrica, vosaltres. Què ens prepareu per a la propera edició. Podeu explicar-nos un poc de que tracta esta activitat, qui està al darrere i per què?


El Furor Uterí va ser una iniciativa d´Ultrabotox, recolzada per Orxata Negra (Mónica pertany a Orxata Negra). La idea va nàixer amb molta il·lusió i els objectius eren difondre, visibilitzar i normalitzar la presència femenina a la música mitjançant unes jornades de trobada i reflexió (vam fer tallers, debats i concerts). Pensem que falten espais de reflexió o simplement de trobada, i ens abellia compartir les nostres inquietuds i la nostra experiència de manera col·lectiva. (Adjuntem el text de presentació on s’explica més detalladament el plantejament inicial).


Enguany per motius personals no tindrà lloc. La porta no es queda tancada per a altres anys.


D’altra banda tenim el bloc “Soroll Uterí” on es vol mostrar grups mixtos i 100% femenins i alhora fer un punt de trobada de persones que busquen altres per formar-ne grups d’aquest tipus. També és un lloc d’expressió. Si funciona o no ja és una altra història, la iniciativa està iniciada… http://sorolluteri.blogspot.com



5- "Normalment" dintre dels àmbits en el qual es mou el punk (CSO, Ateneus anarquistes, etc), sovint trobem una relació entre tots els qui participen bastant igualitària. Com veieu la vostra participació? Penseu que tot i això, sovint continueu trobant barreres de gènere?



És clar que no està tot fet, encara n’hi han fronteres per creuar, no podem ni volem baixar la guàrdia perquè hi han tendències que tornen (llenguatge sexista, actituds, models estètics…). Hem de mantindre els mínims aconseguits perquè veiem una despolitització general i al mateix temps els discursos personals són molt superficials, també al punk-hxc (suposat sector crític).


També ens adonem de la disgregació de les diferents lluites, col.lectius i espais a la ciutat de València (alliberació animal, feministes, independentisme, lluita contra les presons, antipsiquiatria, treball social de barri, ecologistes,...). Açò fa que en general, la gent es mantinga als seus espais tancats, movent-se sempre als mateixos llocs amb la mateixa gent... d’esta manera es bloqueja la influència i la recerca d’espais comuns de trobada i reflexió. Perdem moltes possibilitats d’enriquiment personal i col·lectiu i és més difícil mantindre els mínims de totes les lluites per fer força: gent, cal unir forces, tenim molts objectius comuns!



6- Tornant un poc amb el grup. Fa poc que haveu tret una primera demo en cd. Quin ha sigut el resultat, que n'opina la gent? Us han cridat de molts llocs per tocar?


La demo la vam gravar l’estiu del 2009 a l’estudi internacionalista (local) de Benifaraig baix la producció del nostre benvolgut Dani 7”
(www.myspace.com/grabaciones7pulgadas). El so està prou aconseguit si pensem que només portàvem quatre mesos tocant i no teníem molta idea. Trobem a faltar força i un poc de ràbia en general. Vam tornar a gravar uns temes a l’estiu passat (myspace) i es notà prou la diferència, és més crua. Al quart mes vam fer el primer concert, a Benifaraig.


7- Quin ha sigut el nivell d'influències que han tingut grups de l'entorn feminista com ara bikinni kill, L7, submission hold, harum scarum? I d'altres? Ens podrieu citar algunes bandes que us han influenciat?


Tota l’escena Riot Grrrl i altres bandes com ara: Bikini Kill, Bratmobile, The Donnas, The Runaways, Condenada, Décima Víctima, Spitboy, X-Ray Spex, Kuraia, Lost World, Guts Pie Earshot, Re-sisters, Parálisis Permanente, Desechables, Siniestro Total, Eskorbuto, The Cramps, Aviador Dro, Viceversa, Camela...


8- Parlant d'influència. Hi ha moments que soneu molt a Paralisis permanente per la veu, mentre d'altre sona com a punk cru i rabios. Com definirieu el vostres estil?


Encara l’estem buscant haha, però en línies generals ens va un rotllo entre macarra i obscur.


9- He vist que teniu un videoclip espectacular sobre el tema que porta el nom del grup. Com us vau decidir a fer tot el muntatge?


Ens ho van proposar uns amics que estudien cinema, ho vam passar mooooooooolt bé i se’ns va anar l’ olla a Camboia. El gravàrem a la Residencia i voltants.


10- Quins són els propers projectes que teniu com a banda. Penseu treure alguna cosa diguen-ne més treballada i amb quin format? Teniu alguna oferta d'algun segell local que estiga interessat en ajudar-vos?


Banda? Bo, fa poc ha capgirat tot, el nostre baixista en Jaume ens ha deixat un cadàver preciós damunt l’ampli per sobredosi de tranchetes de formatge; després, l’abans coneguda com a Mónica, bateria del grup, s’ha canviat de sexe i ara fa cabaret baix el nom d’Antonio i a la Laura el bòtox l’ha intoxicat de tal forma que ara compon amb Selena (la de Sonia i Selena).


11- Per acabar, afegiu el que vulgau!!


Eh eh, val, no ha quedat clar... ens hem pres un descans per a repensar-nos si continuem al punk o ens passem al tecno-pop... de moment ací es tanca una fase d’Ultrabotox. No sabem què passarà després.


Moltes gràcies a la penya de La Costera (Artificial zine) per fer-nos esta entrevista, ens ha fet reunir-nos per a recordar, pensar, i compartir (lo més bonico). I per últim recordar que voler és poder: des d’ací volem animar a que la gent comence a juntar-se per a compartir mitjançant la música, aprendre i gaudir. Que totes som capaces de fer el que vulgam: FORÇA I AVANT!!!


Salut.

Segon número de l'Artificial!

Hola de nou, ja teniu entre mans el 2n número de l'Artificial Zine!! I és que després de l'experiment del primer número, hem de dir que les nostres motivacions i inquietuds per la publicació d'este 2n treball continuen molt altes, inclús amb expectatives majors que les d'un inici. I no concretament per l'èxit que puga haver tingut l'altre número, sinó per les ganes i la il·lusió que durant els últims mesos ha creixcut una miqueta més als caps pensants de les dos persones que fem este xicotet projecte.

Fèia temps que no estaven posats a fer zines, més o menys quasi 8 anys amb les dos publicacions del Stratos Social, Pensament o els butlletins de la CAI, i la veritat és que després de tant de temps, no ha estat gens malament. Encara que després de tot el darrer número, tot i fer-lo amb molta estima, ha estat el resultat d'un parell d'hores al menjador de ca Jaume mentre feien unes rises, retallaven i enganxavem papers i fotos, sense tenir en compte el disseny a l'hora d'enllestir-lo, i inclús deixant-nos pàgines per posar jajaja... Per contra, ésta vegada ens hem procupat un poc més a l'hora d'enllestir-lo i creiem que poc a poc va agarrant la personalitat pròpia del zine, tant en el disseny com en contingut.

A més a més, amb aquest 2n número hem intentat reflexar un moment de retrobada personal que entre les persones que fem el zine hem tingut arrel dels canvis que s'han produit en els últims mesos de la nostra vida i que d'alguna manera volien tornar a fer sentir en nosaltres mateixos.

Sense deixar de banda les nostres idees, hem intentat que este zine estiga fet d'es d'una perspectiva política-subjectiva del punk i de tot l'entorn que ens envolta. Sabem molt bé que no és justament un zine polític, perquè ara mateix estem molt distanciats de la militància política, però si pensem que no deixa de tenir en compte l'entorn que ens envolta, i sobre tot la seua forma de relacionar-lo. De fet cada vegada som més conscients i amb més seguretat que la música DIY sovint necessita de les idees anarquistes, de formes de funcionament anarquistes, de lloc i contexts anarquistes i sobretot de molta actitud anarquista.

Fa temps enrere ja hi eren conscients d'això, però amb el pas dels anys ens hem anat obrint a les àmplies possibilitats que la música ens podia oferir, arribant inclús a desvincular una cosa de l'altra. I la veritat és que ha estat un greu error! Ja que ens ha portat moltes decepcions i disgustos amb les coses que ens envolten. Per això mateix, ara tornem a ser conscients de la necessitat d'aquesta.

Malgrat tot, amb això no estem dient que la música haja de ser anarquista ni molt menys que haja de tenir una etiqueta política, però tal volta necessita de valors polítics que d'alguna forma regeixquen la forma de fer i funcionar. Al cap i a la fi, la música la fan persones i les persones són els reflex dels valors que portem a dintre.

També som conscients, i l'experiència ens ho ha mostrat, que el punk és i sempre ha sigut tant sols una estètica subcultural i que dista molt del què realment tracta una idea anarquista, però el que no podem obviar és que dintre d'ésta queda la forma amb que la fem nostra.